Cinema
MOVIMENTS CINEMATOGRÀFICS
Cinema soviètic
INTRODUCCIÓ
El cinema soviètic comprèn l'art de cinema i pel·lícules creatives realitzades entre 1922 i 1991 a la Unió Soviètica. També, en sentit estricte, és el nom que sol donar-se al corrent avantguardista integrada per artistes com Serguei Eisenstein, Lev Kuleshov, Vsévolod Pudovkin i Dziga Vertov.
CARACTERÌSTIQUES
- Exaltació del muntatge com a principal recurs estètic.
- Realisme de les seves imatges amb un to volgudament documental i llunyà de l'artifici propi de Hollywood.
- La tria de temàtiques revolucionàries i d'exaltació obrerista i patriòtica com a principals línies argumentals;
- Finalment la incorporació de la massa anònima com a protagonista de les històries que es converteixen en drames corals.
AUTORS IMPORTANTS
Més conegut com Serguei Eisenstein, va ser un director de cinema i teatre soviètic d'origen jueu.
La seva innovadora tècnica de muntatge va servir d'inspiració per al cinema posterior.
Va ser el més important cineasta soviètic que, amb el suport econòmic de la Unió Soviètica, va crear autèntics clàssics del cinema universal.
Vsevolod Pudovkin, 1927
Sergei M. Eisenstein, 1925
Surrealisme
INTRODUCCIÓ
El cinema surrealista és aquell al qual s'apliquen els conceptes i les tècniques pròpies del Surrealisme, moviment artístic i literari sorgit a França el 1919 al voltant de la personalitat del poeta André Breton.
CARACTERÌSTIQUES
Provinent de la poesia i de les arts plàstiques, el cinema surrealista manté molts dels grans motius:
- Creació al marge de tot principi estètic i moral
- La fantasia onírica
- L'humor desaprensiu i cruel
- L'erotisme líric
- La deliberada confusió de temps i
- Espais diferents.
AUTORS IMPORTANTS
René Clair, de veritable nom René Chomette, va ser un cineasta i escriptor francès. Membre de l'Acadèmia Francesa, va ocupar la cadira número 19.
René Clair, 1924
Man Ray, seudónimo de Emmanuel Radnitzky fue un artista visual estadounidense que pasó la mayor parte de su carrera en París. Fue un importante contribuyente a los movimientos dadaísta y surrealista, a pesar de que sus vínculos con cada uno eran informales.
Man Ray, 1928
Neorrrealisme
INTRODUCCIÓ
Va ser un moviment narratiu i cinematogràfic que va sorgir a Itàlia durant la postguerra de la Segona Guerra Mundial, és a dir, a partir de 1945. Va tenir com a objectiu mostrar condicions socials més autèntiques i humanes, allunyant-se de l'estil històric i musical que fins aleshores havia imposat la Itàlia feixista (1922-1945). El terme va ser encunyat pel crític Umberto Barbaro i sol considerar-se que la primera pel·lícula d'aquest corrent és Roma ciutat oberta, de Roberto Rossellini.
CARACTERÌSTIQUES
L'estil que caracteritza el neorealisme italià és un cinema:
-Molt proper al documental
-Molt directe,
-En escenaris o decorats naturals
-Comptant amb actors no professionals barrejats amb altres que sí que ho eren,
-Pressupostos molt baixos de producció,
-Un ús intens de la llum natural als rodatges i una temàtica social molt propera a la vida diària de la depauperada classe treballadora.
Roberto Rossellini va ser un cineasta italià. Rossellini és un dels directors més importants del neorealisme italià, al qual va contribuir amb pel·lícules com Roma, ciutat oberta, Paisà i Alemanya, any zero.
Roberto Rossellini, 1945
AUTORS IMPORTANTS
Vittorio Domenico Stanislao Gaetano Sorano De Sica va ser un actor i director de cinema italià guanyador de quatre Premis Óscar.
Vittorio De Sica, 1946
Nouvelle vague i free cinema
INTRODUCCIÓ
És un moviment cinematogràfic britànic que neix al febrer de 1956, a partir del “Manifiest dels Joves Airats” (Angry Young Men) i es prolonga al llarg de tota la dècada de 1960. Es caracteritza per implementar una estètica realista al cinema de ficció i al cinema documental, ocupant-se de retratar històries inspirades en allò quotidià i compromesa amb la realitat social d'aquell moment,1 sent una reacció a l'artificialitat narrativa de Hollywood i al cinema britànic clàssic, massa dependent del sistema d'estudis, similar al de la indústria nord-americana.
CARACTERÌSTIQUES
1. Rodar en localitzacions reals
2. Ús dels diàlegs improvisats
3. Produccions de baix pressupost
4. So en directe
5. Càmera sense trípode
6. Ús del pla seqüència
Jean-Luc Godard és un director de cinema franc-suís. Conrea un cinema creador, avantguardista, però accessible en conjunt. És experimental respecte al muntatge considerat clàssic.
Jean-Luc Godard, 1959
AUTORS IMPORTANTS
François Roland Truffaut va ser un director, guionista, crític i actor francès. Va ser un dels iniciadors –i un dels seus representants més grans– del moviment anomenat la Nouvelle vague; si bé després va evolucionar de manera molt personal.
François Truffaut, 1959
Cinema d’Autor
INTRODUCCIÓ
El cinema d'autor és el cinema on el director té un paper preponderant, donant una visió exclusivament seva a un guió propi o aliè; realitza la seva obra al marge de les pressions i limitacions que implica el cinema dels grans estudis comercials, cosa que li permet una major llibertat a l'hora de plasmar els seus sentiments i inquietuds a la pel·lícula. Al cinema d'autor, l'autor és normalment identificable o reconeixible per alguns trets típics a la seva obra.
CARACTERÌSTIQUES
-
Punt intermedi entre el narratiu i el no narratiu, no es tan important el que s’explica sinó com s’explica.
-
Utilitzen plans estranys.
-
Busquen plasmar la vida tal com és, fan servir tècniques de muntatge arriscades.
-
Tractament de temes conflictius o que conviden a obrir un debat de reflexió pels espectadors.
-
Normalment el mateix autor recórrer als mateixos actors i actrius per les seves pel·lícules.
Federico Fellini va ser un director de cinema i guionista italià; considerat el cineasta de la postguerra més important del seu país a nivell mundial.
Federico Fellini, 1973
AUTORS IMPORTANTS
Andrei Arsénievich Tarkovski va ser un director de cinema, actor, poeta i escriptor Soviètic, en temps de la Unió Soviètica. És considerat un dels més importants i influents autors del cinema rus i un dels més grans de la història del cinema.
Andrey Tarkovskiy, 1966
Dogma 95
INTRODUCCIÓ
Dogma 95 (Dogme 95 en danès) va ser un moviment fílmic avantguardista iniciat el 1995 pels directors danesos Lars von Trier i Thomas Vinterberg, que van redactar el “Manifiest del Dogma 95” i el “Voto de Castidad”. DOGMA 95 és un col·lectiu de cineastes fundat a Copenhaguen la primavera de 1995.
CARACTERÌSTIQUES
1. Els rodatges s'han de dur a terme a localitzacions reals.
2. El so no es pot barrejar separadament de les imatges o viceversa.
3. Es rodarà càmera a la mà.
4. La pel·lícula ha de ser en color.
5. Es prohibeixen els efectes òptics i els filtres.
Lars von Trier es un director de cine y guionista danés. Destaca ante todo por su fuerte personalidad creativa y es considerado uno de los directores más innovadores y multidisciplinares del cine actual, a pesar de la controversia de algunas de sus obras.
Lars von Trier, 1998
AUTORS IMPORTANTS
Thomas Vinterberg és un director de cinema, cofundador del moviment cinematogràfic Dogma 95, amb qui es buscava recuperar la puresa del cinema establint estrictes regles per simplificar la producció de pel·lícules.
Thomas Vinterberg, 1998
Evolució històrica del cinema español
Bienvenido Mr Marshall (Luis García Berlanga, 1953)
Muerte de un ciclista (Juan Antonio Bardem, 1955)
El espíritu de la colmena (Víctor Erice, 1973)
Mujeres al borde de un ataque de nervios (Pedro Almodóvar, 1988)
El día de la bestia (Álex de la Iglesia, 1995)
Los lunes al sol (Fernando León de Aranoa, 2002)
[REC] (Jaume Balagueró, Paco Plaza, 2007)
Blancanieves (Pablo Berger, 2012)
Panorama actual del cinema català: Premis Gaudí
El pallasso i el führer (Eduard Cortés, 2007)
El cant dels ocells (Albert Serra, 2008)
Bucarest, la memòria perduda (Albert Solé Bruset, 2008)
Tres dies amb la família (Mar Coll, 2010)
Los condenados (Isaki Lacuesta, 2009)
Pa negre (Agustí Villalonga, 2010)
Bicicleta, cullera, poma (Carles Bosch, 2010)
Cinema fantàstic
King Kong / King Kong (Arthur C. Schoedsack y Merian C. Cooper, 1933)
Jason and the argonauts (Don Chaffey, 1963)
Conan the Barbarian (John Milius, 1982)
The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring / El Senyor dels anells: La comunitat de l'anell (Peter Jackson, 2001)
Terror
Frankenstein (James Whale, 1931)
Alien (Ridley Scott, 1979)
The Shining / La Resplendor (Stanley Kubrick, 1980)
Ringu/ The Ring (El cercle) (Hideo Nakata, 1998)
Ciència-ficció
2001 a Space Odyssey / 2001: una odissea de l’espai (Stanley Kubrick, 1968)
Star Wars / La guerra de les galaxies (George Lucas, 1977)
Blade Runner (Ridley Scott, 1982)
Matrix (germans Wachowski, 1999)
Cinema negre/ thriller
The Big Sleep / El son etern (Howard Hawks, 1946)
The Third Man / El tercer home (Carol Reed, 1949)
Pulp fiction (Quentin Tarantino, 1994)
Sin City (Frank Miller's Sin City) (Robert Rodriguez, Quentin Tarantino, Frank Miller, 2005)
Cinema bèl•lic
Paths of Glory (Stanley Kubrick, 1957)
Apocalypse Now (Francis Ford Coppola, 1979)
Saving Private Ryan / Salveu el soldat Ryan (Steven Spielberg, 1998)
Black Hawk Down / Balck Hawk abatut (Ridley Scott, 2001)
Comèdia
A Night at The Opera / Una nit a l’òpera (Sam Wood, 1935)
Monty Python's The Life of Brian /La vida de Bryan (Terry Jones, 1979)
As Good As It Gets / Millor... imposible (James L. Brooks, 1997)
Airplane / Aterra com puguis (Jim Abrahams, Jerry Zucker, David Zucker, 1980)
Melodrama
Casablanca (Michael Curtiz, 1942)
Love Story (Arthur Hiller, 1970)
Out of Africa/ Memories d’Africa (Sidney Pollack, 1985)
The Piano (Jane Campion, 1993)
Western
The Searchers/ Centaures del desert (John Ford, 1956)
Rio Bravo (Howard Hawks, 1959)
Per Qualche Dollari in Piú/ La mort tenia un preu (Sergio Leone, 1965)
Unforgiven/ Sense perdó (Clint Eastwood, 1992)
Musical
Singing In The Rain/ Cantant sota la pluja (Stanley Donen y Gene Kelly, 1952)
Cabaret (Bob Fosse, 1972)
The Blues Brothers (John Landis, 1980)
Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street (Tim Burton, 2007)
Documental
Berlin, die sinfonie der grosstadt (Walther Ruttmann, 1927)
Nanook Of The North / Nanook l’esquimal (Robert Flaherty, 1922)
Chelovek s kino-apparatom / L’home amb la càmera (Dziga Vertov 1929)
Bowling for Columbine (Michael Moore, 2002)
Animació
Fantasia (James Algar, Samuel Armstrong, Ford Beebe Jr., Norman Ferguson, Jim Handley, T. Hee, Wilfred Jackson, Hamilton Luske, Bill Roberts, Paul Satterfield, Ben Sharpsteen, 1940) Toy Story (John Lasseter, 1995)
Mononoke- Hime / La princesa Mononoke (Hayao Miyazaki, 1997)
Frankenweenie (Tim Burton, 2012)
Històric
La passion de Jeanne d’Arc/ La passió de Joana d’ Arc (Carl Theodor Dreyer, 1928)
¡Viva Zapata! (Elia Kazan, 1952)
Spartacus (Stanley Kubrick, 1960)
Amadeus (Milos Forman, 1984)
Acció / aventura
From Russia with love / Des de Rusia amb amor (Terence Young, 1963)
The Man Who Would Be King / L'home que va poder regnar (John Huston, 1975)
Die Hard (John McTiernan, 1988)
Kill Bill: Volume 1 (Quentin Tarantino, 2003)